El Fórum Republicà del Sobiranisme Progressista busca ser l’espai plural de reflexió imprescindible per tal de poder avançar en la lluita per l’autodeterminació, l’amnistia de les preses polítiques i, en definitiva, per la República Catalana. Aquesta reflexió ha de ser estratègica, és a dir, ens ha de permetre no només teoritzar, sinó concretar l’acció unitària lluny d’enfocs electorals i partidistes per tal de fer sortir Catalunya de la cruïlla històrica en la qual ens trobem.

Ens cal una perspectiva audaç i popular, amb una majoria clara al costat d’un model social avançat, presidida per l’esperit unitari dels grans acords que graviten la societat catalana, com el dels dies 1 i 3 d’octubre, que ens ajudi a construir algunes de les fites que han de referenciar la lluita dels propers anys per una Catalunya justa, neta, feminista i lliure.

MANIFEST

Les persones, partits, entitats i associacions participants del Fórum Republicà del Sobiranisme Progressista, Convenció 14D, reunits a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona el dissabte 14 de desembre del 2019, conscients de l’actual situació política, social, econòmica i cultural global de la humanitat i des de la perspectiva que tenim com a integrants del poble català, presentem aquest manifest.

Actuem en un context polític de gran complexitat, i per això la Convenció desenvolupa reflexions estratègiques que ens ajudaran a concretar accions unitàries en els propers temps sota una perspectiva republicana, sobiranista i de progrés i ho fa allunyada d’enfocs electorals i partidistes. Amb la mirada progressista que ens impulsa volem analitzar el món que ens envolta i les seves creixents contradiccions i situar el conflicte polític que viu Catalunya al vell mig de les mateixes. Els sobiranisme que defensem està molt lligat al interessos de les classes populars, dels seus anhels i esperances per a una vida millor.

Al país s’ha iniciat una nova etapa. Aquesta percepció és conseqüència de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders sobiranistes jutjats al voltant dels fets de setembre i octubre del 2017, de la resposta popular que ha provocat i per la acció repressiva judicial i policial que segueix mantenint l’Estat Espanyol. 

Rebutgem la sentència, que representa una regressió sense precedents de drets i llibertats fonamentals i un càstig a la dissidència política i social. Reclamem l’amnistia dels condemnats i de la resta d’encausats amb procediments judicials oberts. Reclamem la llibertat de tots els presos i preses polítics que van sumant-se els darrers dies. Manifestem la nostra solidaritat amb els centenars de persones agredides i ferides. Exigim la fi de la criminalització del jovent català i del moviment sobiranista. Reclamem el replegament dels cossos policials de l’Estat fora de Catalunya i la depuració de responsabilitats en els Mossos d’Esquadra i el Departament d’Interior. 

CONSTATEM

  1. El sistema implantat per la Constitució espanyola de 1978, ha anat mostrant les seves mancances per a resoldre els problemes de tot tipus heretats del franquisme i els nous reptes de la globalització capitalista, fins a entrar en una crisi profunda de la que només se’n pot sortir amb la ruptura democràtica i la instauració d’una República. 
  2. Els grans canvis que es produeixen en totes les escales s’estan accelerant des del tombant de segle. La globalització econòmica, l’explosió demogràfica, les agressions al medi ambient i la crisi climàtica, les retallades de drets i llibertats individuals i col·lectives, polítics, socials i nacionals, l’autoritarisme, la concentració del poder derivat del control dels mitjans de comunicació i de les tecnologies, l’homogeneïtzació cultural, el pensament únic … porten cap a una societat més individualista, més desigual i menys preparada per afrontar els grans reptes d’aquest segle, sobre la qual es vol exercir el control. 
  3. La majoria dels estats actuals responen als interessos d’una minoria global, cada cop més potent, més opaca i més connectada amb els grans poders financers. La majoria dels conflictes socials, polítics o militars tenen la seva base en raons econòmiques, especialment per controlar els recursos naturals o per mantenir un sistema sociopolític, econòmic o cultural que només afavoreix la minoria que ostenta el poder real, econòmic i financer, i que compra els poders polítics, judicials, policíacs i militars quan els convé. 
  4. El sistema polític actual es mostra incapaç de resoldre la majoria de problemes reals de la gent i encara menys de dibuixar un horitzó de progrés i d’esperança per a la majoria de la ciutadania. L’estat del benestar, que es va desenvolupar després de la segona guerra mundial, i que al nostre país mai va arribar a ser prou consistent, s’ha anat desmantellant progressivament, i els perills de fractura i exclusió social amenacen la vida material d’una majoria de la ciutadania.
  5. Patim una greu crisi política, les ideologies que van servir per implementar l’estat del benestar suporten contradiccions irresolubles a l’hora de trobar solucions en les velles formes de fer política adaptades al sistema i assistim, altra vegada, al creixement de receptes feixistes, racistes i xenòfobes que trenquen la convivència tot aprofundint en la por, en la desconfiança entre persones d’orígens ètnics i culturals diversos i en les respostes autoritàries i supremacistes. Fa anys que la política es redueix a la gestió de les institucions encarregades de mantenir aquest sistema de dominació, i l’objectiu de l’estat del benestar i de la democràcia representativa està sent substituït pel consumisme, l’autoritarisme i el populisme reaccionari.
    Aquesta situació requereix d’alternatives amb perspectiva global i alhora amb capacitat de concreció local i regional.
  6. El nostre país s’ha mobilitzat entorn el factor social amb les marees groga i blanca, la defensa del sistema públic de pensions, l’habitatge, la preservació de la sobirania municipal, la impugnació feminista del sistema patriarcal o la crisi climàtica.
    Aquestes demandes no poden ser resoltes de forma satisfactòria en l’actual règim polític, social i econòmic derivat del marc constitucional del 78, insostenible i irreformable.
  7. Catalunya ha viscut en els darrers anys una mobilització massiva sense precedents, pacífica i democràtica, basada en el dret a decidir i la voluntat d’independència, mobilització que ha fet trontollat el règim del 78 i que dibuixa una nova perspectiva republicana.
    Les alternatives que se’ns presenten són la regressió autoritària o bé una nova via de drets i llibertats.
  8. Per altra banda, el marc institucional de l’Estat Espanyol està patint una deriva autoritària i de negació del diàleg que genera desafecció i desacredita els valors democràtics.

CONSIDEREM 

  1. La ciutadania de Catalunya, de forma molt majoritària, reclama un sistema democràtic que asseguri una major participació i el respecte dels drets individuals i col·lectius, socials, nacionals i culturals. 
  2. Aquesta majoria només pot créixer i consolidar-se al costat d’un model social avançat, lliure de corrupció, democràticament participatiu, municipalista, ecologista i feminista que ompli de continguts el model republicà que defensem.
    A Catalunya, es donen les condicions per plantejar, des de l’escala local, una alternativa al sistema de dominació que es va imposant des dels poders establerts. La ciutadania està prenent consciència de la seva força i de que només amb la cooperació, l’equitat i la solidaritat serem capaços de trobar els mecanismes i formes d’organització que serveixin per construir un nou paradigma basat en la llibertat, la igualtat, i la fraternitat.
  3. Aquesta nova etapa requereix de l’acumulació de forces necessària per assolir la majoria social i política hegemònica a Catalunya, sumar aliats i aliances amb la causa de la República Catalana a la resta dels Països Catalans, a l’Estat Espanyol i a Europa, i reforçar la combinació de l’organització i mobilització popular i l’acció institucional.

PROPOSEM

  1. Només l’exercici del dret d’autodeterminació podrà canalitzar democràticament els desitjos de justícia i llibertat que anhela la majoria de la societat catalana. Ens marquem com a perspectiva la construcció de la República Catalana sobirana, social i democràtica, per via democràtica no-violenta, en el marc d’una relació fraterna amb el conjunt de pobles d’Espanya i Europa.
  2. Establir un diàleg franc entre les diferents organitzacions del sobiranisme republicà català, obert al conjunt de les organitzacions republicanes dels diferents pobles de l’Estat, per cercar estratègies conjuntes emancipadores dels pobles i la gent treballadora, enfront del règim monàrquic. Expressem també la voluntat d’enfortir la cooperació i la coordinació amb d’altres territoris amb qui compartim llengua, cultura i història.
  3. Ens comprometem a promoure aquest diàleg, el manifest i les conclusions de la Convenció 14D arreu de Catalunya i fora d’ella, convocar noves sessions de la Convenció a la primavera i defensar els objectius d’Amnistia, Autodeterminació i República.